Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 12 de juny del 2013

L'Any Còsmic Rapitenc

REVISTA RÀPITA Nº648. juny 2013
View in paper

Si escrivim “any còsmic” a Sant Google, podrem accedir a moltes pàgines web que ens explicaran en què consisteix aquest concepte. No obstant, a cap d’aquests llocs es podrà
trobar l’anàlisi tan curiós i interessant que en farem aquí, i es que aquest mes parlarem sobre l’ANY CÒSMIC RAPITENC. Aquest terme no té res a veure amb els viatges a la velocitat de la llum ni amb l’energia del cosmos o la meditació transcendental; és més senzill que tot això.
Imaginem-nos que el moment en que es va crear l’univers, anomenat BIG BANG o gran explosió, es va produir un dia 1 de gener i que ara mateix, en aquest precís instant en que ens trobem llegint aquestes línies, estan a punt de sonar les campanades de la mitjanit del dia 31 de desembre del mateix any, i que la creació de l’univers, els planetes i la humanitat s’ha portat a terme durant aquests 365 dies. Aquesta idea tan curiosa és el que anomenem l’any còsmic o CALENDARI CÒSMIC, i va ser divulgada per l’astrònom i astrofísic Carl Sagan (1934-1996) en el seu llibre Els dragons de l’Edèn (Premi Politzer 1978). També en va fer referència als seus documentals anomenats Cosmos: Un viatge personal.
Però, què ens aporta, tot això? Per a què serveix? Aquesta teoria ens ajuda a prescindir de
l’expressió “milions d’anys” quan parlem de temps passats, i ens proporciona una escala molt més comprensiva a l’hora d’entendre la quantitat de temps que ha passat entre cada capítol de la creació universal.
El que més ens crida l’atenció d’aquest curiós calendari és que fins el dia 1 de maig no s’acaba de formar l’espiral d’estrelles que formen la via làctia, i que no és fins el dia 9 de setembre que els planetes comencen a recórrer les seves òrbites al voltant del sol, desenvolupant-se el sistema solar en la seva totalitat. El planeta terra no apareix fins cinc dies més tard, el 14 de setembre, però la primera forma de vida no s’hi desenvolupa fins el dia 2 d’octubre… sorprenent, no?
I així, amb aquesta “poca activitat” que es porta a terme durant els onze primers mesos, ens plantem al mes de desembre (que és quan comencen a aparèixer als actors a l’escenari). El dia 1 d’aquest mes s’acaba de formar l’atmosfera tal com la coneixem, però sense la contaminació d’avui, clar. El dia 19 apareixen els peixos i els primers vertebrats i el 21 els insectes. Entre els dies 22 i 23 de desembre neixen els amfibis, els arbres i els
rèptils. El dia 24 sorgeixen els dinosaures per extingir-se el dia 28, cinc dies després que equivalen a 160 milions d’anys del temps real.

Entre els dies 26 i 27 neixen les primeres aus i els primers mamífers, i comencen a créixer les primeres flors però… i l’ésser humà? On s’ha ficat? La resposta és fascinant: nosaltres, ja desenvolupats fins l’aspecte actual, apareixem a les 22:30:00  (hores:minuts:segons) …del dia 31 de desembre!, o sigui, una hora i mitja abans del fi de l’any còsmic. Mitja hora més tard, a les onze en punt, comencem a utilitzar les ferramentes de pedra, i al cap de setze minuts descobrim el foc.

A les 23:59:50 arriba la fi de la prehistòria i comença la història, les primeres civilitzacions com Sumèria, Egipte i la cultura micènica. Tres segons més tard es porta a terme la guerra de Troia i la metal·lúrgia del bronze. A 4 minuts per la mitjanit es celebren els primers
jocs olímpics a l’antiga Grècia i l’imperi romà arriba al punt de màxim esplendor, mentre neix Jesucrist. A 3 minuts neix Mahoma i comencen les conquestes musulmanes a la península ibèrica; mentrestant cau l’imperi romà després d’un parell de minuts de vida. 2 minuts per a la fi de l’any còsmic: els maies construeixen els seus temples i piràmides, apareix l’imperi bizantí i es porten a terme les creuades per alliberar els territoris sagrats de la dominació musulmana.
31 de desembre, a les 23:59:59 (l’últim segon de l’any còsmic): Cristòfol Colon creua l’oceà atlàntic per descobrir Amèrica mentre a Europa esclata el renaixement i es dóna inici a l’era moderna… i a les 24:00:00 és quan ens plantem on som ara.
Però… què passa a la Ràpita durant aquest any còsmic? Comencem amb la prehistòria. Durant els 69 segons que va durar el període del paleolític superior, es va pintar a la cova del Tendo l’únic gravat d’aquesta època que consta a Catalunya: el famós brau en posició
vertical. Això va ser entre les 23:58:33 i les 23:59:42 del mateix 31 de desembre.
A les 23:59:54 els ibers construeixen  un dels seus poblats de la ilercavònia, a dalt d’un turó de 170 metres d’alçada de l’extrem nord de la Serra del Montsià.
Quatre segons després, a les 23:59:58, el comte de Barcelona en Ramon Berenguer III dóna al Monestir de Sant Cugat del Vallès el territori de La Ràpita i la seva fortalesa, arrencada del poder dels sarraïns que feien servir aquella torre com a lloc de contemplació i de reunió. Equival aquesta hora al sis de maig de l’any 1097, data en la que es signà el document on es va fer constar la donació i on va aparèixer per primer cop a la història el nom de la nostra ciutat.
El 17 de setembre de l’any 1260 i continuant amb les 23:59:58 hores de l’any còsmic, els monjos benedictins venen per mil morabatines alfonsinos el castell de La Ràpita del
Cascall desde la cumbre del Montsiá hasta el mar con todos sus términos heredades, i ho fan a l’ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, qui funda el Monestir de monges santjoanistes destinat a l’adoració a la Verge de la Ràpita.
Ja a les acaballes de les 23:59:58, el monestir de La Ràpita arriba al seu punt de màxima esplendor gràcies al treball de les monges i a la seva dedicació al nostre territori.
I arriben les 23:59:59 hores de l’any còsmic durant el qual es porten a terme els fets històrics que ens han portat fins al dia d’avui. Les monges i la Mare de Déu de la Ràpita es traslladen al barri de Remolins de Tortosa, Carles III construeix el canal de navegació i decideix crear una Nova Població aprofitant la situació estratègica que ofereix la badia dels Alfacs. Més tard és Isabel II qui
torna a impulsar el canal de navegació per als vaixells de vapor però desisteix per l’aparició del ferrocarril que al nostre territori pren el nom de Val de Zafan… i així fins avui passant per episodis històrics per oblidar, com la guerra civil, o per llocs enyorats que mai oblidarem, com la pista de La Rosaleda o els tres cinemes que un dia vam tenir.
Gràcies a l’any còsmic i al repàs que n’hem fet hem aprés una mica més sobre història universal. També hem vist que el planeta Terra té tres mesos i mig d’existència (4.500 milions d’anys), que la vida hi va aparèixer ara fa tres mesos i que fa només dues hores i mitja que ha començat l’existència de l’ésser humà, i que amb aquest temps tan insignificant ha construït civilitzacions i imperis per destruir-los o abandonar-los; ha creat fronteres i països per després provocar guerres entre els mateixos, i ha fet desaparèixer boscos sencers per acabar provocant un forat a una capa d’ozó que ben just té un mes de vida. Amb tot això, un no pot evitar fer-se la reflexió de quants dies més arribarà a
durar aquest calendari còsmic per al nostre planeta si seguim al mateix ritme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada