Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 11 de maig de 2013

El projecte de la població (II)


REVISTA RÀPITA Nº647. MAIG 2013

Per estranya que paregui aquesta expressió, la nostra ciutat no hauria de ser com tots la coneixem. Els plans que Carles III tenia reservats a la nostra població eren molt diferents als de la Ràpita actual però no els sabem amb exactitud, i així ho han expressat molts rapitencs en alguns dels articles publicats a Ràpita durant la història de la revista: Desconeixem els plans de Carles III i el projecte original de la nostra ciutat. Lluc Beltran, Paco Carles, Camilo Castellà i ara jo mateix hem utilitzat molts cops aquesta expressió, i per tots nosaltres – tan interessats en el tema – ens fa bullir la sang el fet que altres Noves Poblacions com La Carolina o La Carlota de Sierra Morena a Andalusia, disposin del seu plànol original del segle XVIII projectat pels enginyers i arquitectes que treballaven pel monarca. Els habitants d’aquests municipis poden permetre’s el luxe d’interpretar el disseny inicial per estudiar-lo i comparar-lo amb les ciutats en les que s’han convertit en l’actualitat. Nosaltres no podem. Per desgràcia ningú ens ha dit mai: “Ja l’hem trobat; tenim el projecte de la vostra ciutat signat per Carles III i el podeu passar a recollir quan vulgueu”. Estem esperant aquest moment que pot arribar en qualsevol moment, quan algun funcionari d’algun dels arxius nacionals arribi a localitzar els documents i els catalogui utilitzant el nom del nostre municipi.

Mentrestant, i com alguns hem esmentat en altres ocasions, hem d’imaginar-nos aquella reial ciutat i recrear-la com bonament puguem per tal d’aproximar-nos al màxim al projecte original del monarca. Podem construir a la nostra ment edificis, passeigs i jardins per aixecar una ciutat diferent a la Ràpita actual; podem imaginar-nos la ciutat que volia en Carles III amb els jardins botànics, la flota naval i les grans drassanes… I així ho ha fet un servidor. Però jo m’he permès el luxe de dibuixar-la per mostrar-la a tothom, malgrat que la majoria de gent que llegeix aquestes línies ja l’haurà vist al blog d’internet mentre descobria el desenllaç del conte de Francesc Llobet. Aquest mes analitzarem el primer dels plànols que aquest enginyer va soterrar en un conegut lloc de la població un calorós dia d’agost de 1780.

El plànol de la pàgina següent és, segons el meu punt de vista, la ciutat que s’haguera construït si les obres reials no s’hagueren aturat poc abans de la mort de Carles III (malgrat no ser aquest l´únic motiu de la suspensió). Però, quines directrius he seguit per dibuixar-la així i no d’una altra manera? Doncs bé, aquí és on entren en joc els propis criteris de l’autor, uns adoptats a partir de les dades que ens donen altres plànols de l’època i altres establerts per teories “de collita pròpia”.


Partim en primer lloc de les construccions que tots hem conegut i que consten en un plànol dibuixat al mes d’octubre de l’any 1782 (1): la bateria de defensa, el quarter de la maçana, la glorieta, les cavalleries del carrer Talavera i la fonda. No oblidem les edificacions anteriors a l’etapa de Carles III: la torre de la Ràpita, construïda vora l’actual mercat municipal, i el monestir de les monges santjoanistes amb les edificacions annexes.
Afegim després les dues places principals de la ciutat: la Plaça de Carles III, amb la zona porxada, i la Plaça del Cóc. També ubiquem els jardins reials que avui coneixem com l’Hort del Rei… i és aquí on hem de començar a teoritzar per la manca d’informació: Perquè no uns jardins botànics com els de la capital del regne? Es indiscutible que al segle XVIII no es pretenia construir a la badia dels Alfacs una ciutat tan gran com ja era Madrid, però potser se’n buscava una imitació a petita escala, una Nova Població diferent de la resta que recordés els carrers, les places i els enjardinaments de la seu de la cort. Aquest és un dels principals raonaments amb els que em vaig basar per confeccionar el plànol: el concepte de Reial Ciutat.

I amb la mateixa idea es troba plasmat el passeig reial que havia de seguir l’eix imaginari de la muntanya al mar i que començava a la glorieta de les escoles per acabar a l’encreuament l’Avinguda que portava al Riu Sénia, on actualment hi ha el monument a la Ciutat Gegantera. Aquest passeig havia de ser per força, com les alberedes de la ciutat d’Aranjuez: arbres de totes les espècies a banda i banda de l’ampla avinguda, arbustos dibuixant tot de formes geomètriques, plantes amb flors de colors, fonts amb escultures i tot de detalls de l’època il·lustrada, i tot per marcar el trajecte que el rei, la cort i els convidats havien de recórrer després de contemplar les vistes de la badia, caminant lentament fins la plaça del Cóc, on admirarien de més a prop, i des del balcó a peu de mar, el moviment dels treballadors de les drassanes construint vaixells per a la flota naval, el tràfec de naus originat pel comerç amb les índies i el transport de mercaderies pel canal de navegació.

I per últim, l’Església. No està demostrat que l’indret escollit pel monarca per a la seva edificació coincideixi amb el lloc on hi ha ubicat el temple actual, com tampoc sabem com era el disseny de l’església que constava en el primer dels projectes del segle XVIII. Aquí ens hem d’arriscar altre cop, i per això construïm l’església ben a prop del centre de la ciutat, acompanyada d’arbres i jardins i envoltada per una tanca de forja.



I amb totes aquestes afirmacions ja tenim el plànol, un dibuix fantàstic comparable als projectes de les Noves Poblacions de Sierra Morena, amb les seves avingudes, les seves finques per a construir habitatges i els llocs privilegiats per aixecar palaus i edificis d’estiueig o estades de ministres i fins i tot (perquè no?) del propi monarca.
La Ràpita havia de ser una ciutat important, un referent per al país en quant a la distribució de mercaderies amb la resta de ciutats de la meitat nord de la península gràcies al canal de navegació i un punt estratègic per al comerç amb la resta de països veïns i les índies mitjançant el gran port comercial projectat, molt semblant a l’actual, i a la protecció natural del mateix (la badia dels Alfacs, clar).

Són moltes les preguntes que ens venen al cap ara mateix: Com seria la ciutat de Sant Carles de la Ràpita d’haver-se acabat segons els plans de Carles III? Seriem més importants que ara, en termes econòmics? Tindríem més industria que no pas avui? Seriem un referent per al govern central i per al turisme del país? Per desgràcia mai tindrem la resposta a tots aquests interrogants perquè ens hem quedat amb les ganes a causa de l’abandonament de les obres.

Així és la història, i és tan certa com el fet que mai es podrà canviar ni es podran arribar a conèixer altres alternatives. En resum, hem de conformar-nos amb el que tenim i mentrestant haurem d’esperar a que ens truqui el funcionari de l’arxiu històric per avisar-nos quan hagi trobat l’esperat projecte del segle XVIII amb el primer disseny de la nostra ciutat.

(1)  La Ràpita en el Temps, Paco Carles i Lluís Millan. Pàgina 141.

Jaume Vidal Cera