Revista RÀPITA nº643. Gener 2013
View in paper
“Les Noves Poblacions són una mostra
palpable de l’esperit reformista que va impregnar les accions del govern del
rei Carles III durant la segona meitat del segle XVIII”. Aquesta és la definició que ens fa, entre altres autors,
en Jordi Oliveras Samitier a la
publicació “LA ILUSTRACIÓN EN CATALUÑA:
Las obras de los ingenieros militares”. Per dir-ho d’una forma més
aclaridora, es tracta d’unes poblacions que es van construir partint de zero i
que van néixer del no res en punts del país prèviament estudiats.
Imaginem-nos per un moment que ens trobem a l’any 1767. No hi ha vehicles
ni mitjans de transport que ens permetin viatjar com ho fem avui en dia, només
cavalls i carruatges. Per a que ens fem una idea, dir que aquells anys la
comitiva reial estava constituida per quatre cornetes i dos timbals al davant,
dues esquadres de 12 soldats cadascuna, una carrossa de vellut verd i una amb
una estufa (ambdues per a la reial persona de sa majestat), vint-i-nou
carrosses més per a criats i familiars i dues-centes trenta mules amb
l’equipatge reial i la corresponent gent a peu. Amb tot aquest volum es feien
molts de quilòmetres, i molts d’aquests discorrien per paratges inhòspits on
predominava el bandolerisme.
El rei Carles III i els seus ministres es van proposar la missió de donar
seguretat a tots aquests camins, i és justament aquest un dels motius de la fundació de les Noves
Poblacions. Les zones més revitalitzades foren les de Sierra Morena al sud de
Despeñaperros i les que s’estenien entre Córdoba i Écija. Per elles discorria
el camí reial de Madrid a Cadis, la “carretera de la plata”, que unia la
capital de l’Imperi Espanyol amb el port clau de la ruta marítima americana.
A més de l’anterior propòsit, amb les Noves Poblacions es volia fomentar
l’agricultura per incrementar la riquesa del país en tots els sectors
econòmics. Al naixement d’aquests nuclis urbans els va acompanyar així la delimitació i el repartiment de grans
extensions de terres per dedicar al conreu, i aquest repartiment es va fer
entre els 7.764 “estrangers útils” vinguts la majoria del Baix Palatinat, una
antiga regió de l’actual Alemanya que es troba a tocar amb França. D’aquí els
comentaris de la gent local dient que “…a
Espanya ens han portat uns alemanys que venen d’Alemanya parlant el francès”.
Nosaltres som una Nova Població, però són moltes les diferències que ens
separen dels nuclis de Sierra Morena i la Baixa Andalusia. El motiu de la
creació de La Ràpita fou un canal de navegació com en altres poblacions ho fou
la construcció de ports i drassanes; a més, nosaltres no vàrem sortir del no
rés, ja què quan es va endegar el projecte de la nostra ciutat, recordem-ho,
les monges Santjoanistes gestionaven l’usufructe de les nostres terres als
pagesos que les conreaven al voltant de l’antic monestir i la Torre de la
Ràpita.
Una altra gran diferència és que la Nueva
Población de San Carlos de la Ràpita no es va nodrir de colons estrangers
per fer d’habitants; d’això se’n va encarregar la gent dels pobles del voltant
com La Galera, la Sènia, Ulldecona, Amposta i Alcanar, els habitants de les
comarques de les Terres de l’Ebre, d’arreu de Catalunya, València, Aragó i de
la regió de Como a Milan (Itàlia), d’on venen (suposadament) els Gasparin i els
Moya.
Es pot ben dir que ens vam lliurar de cognoms estranys, (d’origen alemany
la majoria), a diferència de llocs com La Carolina, de la que s’explica el
següent a la seva pàgina web: “Hoy,
todavía, es fácil encontrar a carolinenses rubios, altos, con piel y ojos
claros, que nos recuerdan a alemanes, austriacos, suizos, etc., gentes venidas
para habitar la Nueva Población; igualmente sucede en las demás poblaciones
integradas en el Fuero de Las Nuevas Poblaciones. Los apellidos Auffinger,
Eisman, Kobler, Metzveiler, Minch, Mitelbrum,Neff, Payer, Prigman, Scheffle,
Scheroff, Smidt, Tecklemayer, Trunser, Yegler, etc., otros más, son clara
reliquia de aquellas familias que un día decidieron abandonar sus países, sus
costumbres, sus familias, etc. y venir a España con la ilusión y la esperanza
de mejorar sus vidas.”
En el marc urbanístic trobem algunes semblances entre aquestes
ciutats i la nostra. L’ajuntament de La Carlota ens recorda un edifici singular
de la nostra població: Les Casotes (d’aquí a ben poc el Museu del Mar). Encara
que el nostre edifici és una mica posterior a l’època de Carles III, les
similituds són força evidents: una construcció en forma de rectangle, de
longitud considerable i de dues plantes, coberta inclinada de teula corba a
quatre aigües, dues alineacions de finestres separades entre elles a la mateixa
distància... I DUES PALMERES A L’ENTRADA!
La Ràpita es va constituir com a Nova Població a partir
d’una iniciativa del regnat de Carles III: fer el riu navegable des de
Saragossa fins el Mar Mediterrani per poder comerciar amb altres països. A
partir d’aquí, es van realitzar nombrosos estudis per analitzar la viabilitat
d’aquesta gran obra, limitada en part per la quantitat de sediments que hi
havia a la desembocadura del riu i que feien disminuir el seu fons; per aquells
temps les embarcacions no podien arribar a l’existent Torre de Sant Joan. La
iniciativa final vingué de la mà d’Antonio de Ulloa, enginyer que posà de
manifest la conveniència de construir un Port de Mar a La Badia de San Juan de los Alfaques, acompanyat d’obres de
defensa amb dues fortificacions situades a la Punta del Galatxo i al costat de
la Torre del Codonyal que cobririen l’accés a la badia.
La nostra població es comença a projectar l’any 1778, i al 1780 s’inicia la
seva construcció. És aquest punt quan ens trobem amb una altra gran diferència
respecte les poblacions de Sierra Morena i Andalusia: mentre nosaltres
desconeixem els plànols del projecte de La Ràpita, ajuntaments com els de La
Carolina i La Carlota disposen d’aquesta informació, del disseny inicial de les
seves ciutats; ells poden interpretar les tendències urbanístiques d’aquella
època i les similituds o les diferències entre el traçat de cada nucli urbà, la
majoria dels quals consistia en l’alineació de carrers a partir d’una
quadrícula orientada segons els punts cardinals i combinada amb figures
singulars com places octogonals, hexagonals, cantonades còncaves i potes d’oca,
com és el nostre cas amb la Plaça del Cóc.
També s’uneixen al grup de les indocumentades les Noves Poblacions de San
Miquel de Còlera a Girona, el Barri de la Barceloneta a Barcelona, la Nova
Població del port de Tarragona i el Barri Portuari de Salou.
Voldria animar als lectors de RÀPITA a consultar algunes adreces
d’internet; segur que hi ha moltes més coses curioses que tenim en comú amb els
nostres companys del sud: www.turismolacarolina.es,
http://coloniadelacarlota.blogspot.com.es,
www.lacarlota.es. Aquestes fan referència
a les dues poblacions principals de Sierra Morena: La Carolina i la Carlota.
També podem trobar a http://nuevas-poblaciones.blogspot.com.es/,
un blog fet per l’Adolfo Hamer (habitant de La Carolina), sobre la història de
les noves poblacions, bibliografies, vídeos i molt material relacionat, fins i
tot novel·les.
A l’apartat de noticies del Sr. Hamer figura la crònica d’un esdeveniment
força interessant i curiós a la vegada: la celebració del Congrés de Noves
Poblacions. Aquesta reunió convoca un nodrit elenc d’investigadors que exposen
els seus treballs sobre la història neopoblacional i tot allò relacionat; hi
destaquen xerrades sobre la història de la població on se celebra el congrés.
Sota el meu punt de vista, i després de veure tots aquests trets que tenim
en comú, seria molt positiu mantenir un contacte amb la gent d’aquestes
poblacions amb la finalitat de mantenir un intercanvi d’informació i de
cultures; potser els historiadors de Sierra Morena ens podrien donar algunes
pistes sobre el traçat original de la nostra població, qui sap. Anant més
lluny, en podria sortir un agermanament o una participació de La Ràpita en
aquests tipus de congressos que organitzen per aquella zona. Per la meva banda,
jo ja tinc localitzat al Sr. Hamer per fer un intercanvi d’impressions al
voltant de tot aquest contingut.
Jaume Vidal Cera, Arquitecte Tècnic
jaumevcera@larapita.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada